EL LLEGAT DE JOSEP SARDÀ I CAYLÀ A REUS

Fa unes setmanes es presentava l’exposició “El llegat de Josep Sardà i Caylà”.  Aquesta mostra s’ha materialitzat en un llibre que es presenta el proper dia 11 de maig a la Biblioteca Central Xavier Amorós de Reus. Es tracta del resultat d’una acurada recerca que han dut a terme Victòria Rodrigo, Josep Fàbregas i Xavier Ferré a partir de documentació trobada en arxius de Barcelona, Reus i Tarragona.

El resultat d’aquesta investigació ha permès biografiar la figura del Doctor en Lleis Josep Sardà i Caylà, diputat i reusenc il·lustre. Va desenvolupar la seva activitat professional a la segona meitat del segle XIX, i l'exposició serveix per valorar el llegat que la seva mort va deixar a Reus. L’herència va significar la donació a la ciutat de la seva llibreria, formada per més de 400 volums, preferentment jurídics, una important col·lecció que recull les tendències i escoles jurídiques entre el segle XVI i el començament del segle XIX.

Aquest jurista estava enormement interessat en el món que l’envoltava i en el coneixement en totes les seves facetes; entre els seus llibres en trobem de temes literaris, d’escola, científics, religiosos…. i fins i tot algun de viatges. La col·lecció forma part del vessant més personal i íntim del nostre personatge i amb ella podem esbrinar al Josep Sardà i Caylà humanista i profundament interessat per la realitat social de la seva època.

La donació de Josep Sardà i Caylà seria el germen de la biblioteca que volia obrir l’ajuntament l'any 1869. Un llegat que va haver d’esperar fins el 2003 per instal·lar-se definitivament en la Biblioteca Central Xavier Amorós de Reus, i que avui ocupa un lloc destacat en el seu fons de reserva.

L’altra part del llegat va consistir en proveir els fons necessaris per a l’adquisició dels terrenys que havien de destinar-se a la construcció del nou cementiri en un moment que, per motius de salubritat, es traslladaven fora de la vila arreu.

Pel que fa als llibres, s’ha fet un estudi de les obres que s’han considerat  més rellevants analitzant aspectes com la identificació dels autors, amb noms com Joan Pau Xamar, Narcís Feliu de la Penya, Antoni Favre, Miquel Cortiada, Miquel Ferrer, Zeger Bernard van Espen, i Juan Acedo y Rico entre altres.  Aquests llibres van ser impresos en localitats com Venècia, Paris, Lió, Anvers, Ginebra, Madrid, Barcelona o València; en tallers de reconegut renom per la seva qualitat d’impressió com eren els de: Benito Cano, José Doblado, Pedro Marin, Rafael Figueró, Francesc Súria i Burgada, Matheo Barceló, Sebastià o Jacob Mathevat, per citar-ne alguns.

En relació a la part patrimonial, s’ha recollit informació de les propietats, que una vegada subhastades van servir per finançar l’expropiació de les finques on s’ubicaria el cementiri.

Enriquint el text, el llibre es completa amb un interessant nombre d’il·lustracions referides als documents analitzats. Com a colofó hi ha un recull de trenta-una imatges corresponents a les portades dels llibres estudiats.